El recuit i el normalitzat es confonen sovint perquè tots dos surten d'un forn i acaben amb una peça més tova que abans. Però no busquen el mateix, i aquesta peça ho separa.
Recuit: estovar per treballar millor
El recuit complet passa per austenització, manteniment i un refredament lent i controlat, habitualment dins del mateix forn. En molts acers al carboni s'obté ferrita i perlita relativament grossa, amb menys duresa i més ductilitat. Serveix per facilitar la deformació o el mecanitzat posterior, i per preparar la peça per a tractaments que vindran després.
Normalitzat: afinar l'estructura
El normalitzat també austenitza i manté, però refreda a l'aire enlloc de dins del forn — i cal controlar la disposició i la separació de les peces perquè aquest aire hi circuli de manera uniforme. En acers adequats, el resultat és un gra més fi i una estructura més uniforme, amb perlita més fina que en el recuit complet: habitualment més duresa i resistència. Serveix per regularitzar l'estructura després de processos previs i preparar una resposta més homogènia als tractaments següents. Un matís que sorprèn: un acer de temprabilitat elevada pot arribar a endurir-se fins i tot refredant només a l'aire.
No tots els recuits són iguals
Quatre variants responen a objectius diferents. El recuit d'esferoidització arrodoneix els carburs dins d'una matriu ferrítica, útil per estovar acers amb més carboni. El de recristal·lització genera grans nous després d'una deformació en fred i recupera ductilitat. El d'alleujament de tensions redueix tensions residuals, habitualment sense arribar a austenitzar. I el recuit isotèrmic completa la transformació durant un manteniment a temperatura constant. Per això cal especificar sempre quin tipus de recuit i quin estat final es demana: «recuit» a seques no diu prou.
Ni el recuit ni el normalitzat tenen un cicle universal: la temperatura i la durada surten de la fitxa de l'acer, la secció de la peça i la norma aplicable. La sèrie continua amb el tremp (3/8) i el revingut (4/8).