Notegrafia

Tractaments tèrmics de l'acer: recuit, normalitzat, tremp i revingut (1/8): del cicle tèrmic a la microestructura

Primera peça de la sèrie: les tres etapes de tot tractament tèrmic (escalfament, manteniment, refredament), les fases que apareixen dins de l'acer (ferrita, cementita, austenita, perlita, bainita, martensita) i les quatre propietats que no s'han de confondre: duresa, temprabilitat, tenacitat i ductilitat.

Descarrega el PDF Gratuït i sense registre — comparteix-la amb qui li pugui servir.

Cada setmana, notegrafies noves al correu. Gratuït, amb el butlletí industrial del Ter al Fluvià.

En subscriure't acceptes la política de privacitat. Baixa d'un clic.

Recuit, normalitzat, tremp, revingut: quatre paraules que sovint es fan servir sense saber ben bé què li passa a l'acer per dins. Aquesta primera peça de la sèrie posa la base metal·lúrgica abans d'entrar en cada tractament.

Tres etapes, un resultat

Tot tractament tèrmic és, per dins, el mateix cicle: escalfament (la temperatura determina quines fases poden existir), manteniment (cal que la secció sencera de la peça assoleixi les condicions prescrites, no només la superfície) i refredament (la velocitat i la trajectòria decideixen quines transformacions es produeixen). El resultat final depèn del carboni, l'aliatge, l'estat inicial i el gruix de la peça — l'acer continua sòlid en tot moment, no es fon.

Qui és qui dins de l'acer

Sis constituents es reparteixen el protagonisme. La ferrita és una fase relativament tova i dúctil que dissol poc carboni. La cementita és un carbur de ferro molt dur i fràgil. L'austenita és la fase de partida del tremp, i pot quedar retinguda després de refredar si les condicions no acaben d'expulsar-la. La perlita és un constituent laminar de ferrita i cementita — no una fase única. La bainita combina ferrita i carburs segons l'acer i el cicle. I la martensita es forma sense difusió, amb el carboni atrapat dins d'una xarxa cristal·lina distorsionada, que és precisament el que la fa tan dura.

Quatre propietats que no són sinònimes

La duresa és la resistència a la penetració. La temprabilitat és la capacitat d'endurir en profunditat per tremp — no la duresa màxima que es pot assolir, sinó fins on arriba. La tenacitat és la capacitat d'absorbir energia abans de trencar-se. I la ductilitat és la capacitat de deformar-se plàsticament abans de trencar-se. Una peça pot tenir una duresa altíssima a la superfície i, tot i així, un nucli mal tractat: la duresa superficial no ho demostra tot.

Amb aquesta base, la sèrie continua amb el recuit i el normalitzat (2/8), el tremp (3/8), el revingut (4/8), el control del cicle (5/8), els defectes més habituals (6/8), com especificar i verificar el que es rep (7/8) i la seguretat davant la calor i els banys de tremp (8/8).

Vols una notegrafia del teu ofici amb la teva marca? Contingut tècnic que els teus clients guarden i comparteixen. Explica'ns el tema .