Mesurar bé la temperatura d'un procés comença per triar el sensor adequat i muntar-lo on toca. Aquesta primera peça de la sèrie explica com funcionen les dues famílies més esteses a la indústria —el termoparell i la sonda de resistència Pt100— i dona els criteris per decidir-se.
Com funcionen
El termoparell uneix dos metalls diferents: la diferència de temperatura entre la unió de mesura i la unió de referència genera una tensió de pocs mil·livolts. Per això demana polaritat correcta, tipus correcte i compensació de la unió de referència a l'instrument. Segons el tipus, cobreix de −200 fins a +1.800 °C*.
La Pt100 és una resistència de platí que val 100 Ω a 0 °C i uns 138,5 Ω a +100 °C: la resistència augmenta de manera coneguda amb la temperatura. Dona precisió, estabilitat i repetibilitat, pot connectar-se a 2, 3 o 4 fils i cal limitar-ne l'autoescalfament. L'element arriba a −200…+850 °C*, sovint menys en la sonda completa.
Quina toca
Temperatura molt alta o resposta molt ràpida: termoparell. Precisió, repetibilitat i mesura estable de procés: Pt100. Amb vibració o servei exigent, mana el muntatge i la beina; amb cable llarg o molt soroll, un transmissor a prop de la sonda.
Anatomia del muntatge
Capçal, racord de procés, beina de protecció, element interior i punta sensible. La regla que més falla a planta: immersió suficient — una sonda massa curta llegeix la paret, no el procés.
Què domina la resposta
Una unió exposada respon en 0,1…1 s*; una sonda metàl·lica prima, en 1…10 s*; un conjunt amb beina de protecció, en 10…60 s*. Més diàmetre i més massa donen robustesa, però també retard.
La sèrie continua amb la connexió correcta (2/3) i la diagnosi quan la lectura balla (3/3). *Valors orientatius: consulteu el full de dades del fabricant, la normativa aplicable i verifiqueu-los amb la mesura real.