L'extintor és l'element de seguretat pel qual tothom passa cada dia pel davant i ningú no llegeix fins que el necessita. Aquesta peça ordena el que cal saber-ne a una planta industrial: quin agent va per a quin foc, on es col·loca, què s'hi ha de mirar i com se'n manté la traçabilitat.
Primer, la classe de foc
La classificació europea té cinc classes: A (sòlids amb brasa: fusta, paper, tèxtils), B (líquids o sòlids liquables: dissolvents, pintures, combustibles), C (gasos: propà, butà, gas natural), D (metalls: magnesi, sodi, pols d'alumini) i F (olis i greixos de cuina). Amb un avís que val la pena recordar als focs de gas: no apaguis la flama si no pots tallar el subministrament, perquè es pot acumular gas inflamable.
La «classe E» no existeix
És l'error més repetit: la tensió elèctrica no és una classe de foc, sinó una condició de risc. Davant d'un quadre elèctric, el que crema és el combustible (A, B, C, D o F) i el que decideix si pots atacar-lo amb un extintor determinat és el marcatge de l'etiqueta — la tensió admissible i la distància mínima —, no el color de l'aparell. I sempre que sigui segur, desconnectar és prioritari.
Quin agent serveix i quin no
La taula central creua els agents habituals amb les classes: l'escuma cobreix A i B però mai s'usa en presència de tensió; la pols BC serveix per a B i C, i la ABC hi afegeix la A, però cap de les dues val per a D ni F; el diòxid de carboni és per a B i deixa l'equip sense residu, però pot provocar asfíxia i cremades per fred; la pols específica D només serveix per al metall indicat; i l'agent humit és el de la classe F. Una casella equivocada aquí no és un detall: és un consell perillós.
Col·locació, control i manteniment
Recorregut màxim orientatiu de 15 metres fins a un extintor, part superior entre 0,80 i 1,20 metres del terra, visible, senyalitzat i sense obstacles. Al control visual: precinte i passador intactes, manòmetre en zona operativa, etiqueta llegible, mànega i broquet sense danys i cos sense cops ni corrosió. I la cadena de manteniment, de la ronda interna freqüent a la revisió trimestral del titular, el manteniment anual del mantenidor autoritzat, la prova de pressió i el timbratge, fins a la retirada al final de la vida útil. Després de qualsevol ús, encara que sigui parcial: fora de servei, revisió i recàrrega.
La regla que mana
L'extintor és només per a un foc incipient. Primer donar l'alarma i evacuar; actuar només si es té una sortida a l'esquena i es pot fer amb seguretat. Cap infografia substitueix la formació pràctica obligatòria.