L'energia reactiva és un dels conceptes que més apareix a les factures elèctriques industrials i menys es sap explicar. Aquesta primera peça de la sèrie el deixa clar sense càlculs.
Tres potències, una instal·lació
La potència activa (kW) és la que fa treball: moviment, calor o llum. La reactiva (kVAr) és l'energia que va i torna per crear camps magnètics o elèctrics, i no fa treball útil, però fa circular corrent. La aparent (kVA) és la demanda total que han de transportar la xarxa, el transformador i els cables. El factor de potència és, dit planerament, l'aprofitament d'aquesta potència aparent.
Qui genera reactiva
Les càrregues inductives: motors asíncrons poc carregats, transformadors, bobines i electroimants, il·luminació amb equips auxiliars i equips de soldadura. També una instal·lació sobrecompensada, que pot arribar a generar reactiva capacitiva — la compensació excessiva n'inverteix el sentit.
Què nota la instal·lació
Més corrent per transportar els mateixos kW, més ocupació de transformadors i cables, més pèrdues i escalfament, més caiguda de tensió i menys marge per connectar càrregues noves. Corregir la reactiva no redueix directament l'energia activa del procés, però sí que pot reduir pèrdues i alliberar capacitat.
Com apareix a la factura
Amb un concepte d'energia reactiva (kVArh) al costat de l'activa (kWh). Per sota d'un cert factor de potència, la comercialitzadora pot facturar-la segons el contracte. La factura diu que hi ha un problema; l'analitzador de xarxa diu quan i per què.
La sèrie continua amb la correcció (2/3) i amb els harmònics, el manteniment i la seguretat (3/3).