Variadors, rectificadors, convertidors, fonts d'inducció, làsers o equips de soldadura refrigerats per aigua demanen una aigua molt concreta. Aquesta primera peça explica per què.
Què es vol evitar
L'aigua de l'aixeta porta ions i sals dissoltes que, dins d'un equip d'electrònica de potència, provoquen corrosió dels metalls del circuit, incrustacions que redueixen l'intercanvi tèrmic, deposició de partícules en superfícies crítiques, corrents de fuga perquè l'aigua condueix, i, en conjunt, avaries prematures.
No totes les aigües són iguals
L'aigua de l'aixeta té molts ions i una conductivitat alta. La descalcificada només ha canviat la duresa (calci i magnesi) per altres ions: la conductivitat continua sent alta i no serveix. La destil·lada s'obté per evaporació i condensació i és baixa en ions, però es recontamina amb facilitat. La desionitzada s'obté per intercanvi iònic amb resines i elimina la majoria d'ions: és la que fan servir aquests circuits.
El circuit tancat
L'aigua desionitzada circula en un circuit tancat amb poca exposició a l'aire: surt calenta de l'equip, passa pel refrigerador o bescanviador, torna al dipòsit d'expansió, travessa el cartutx desionitzador i la bomba la impulsa de nou, freda, cap a l'equip.
L'objectiu no és tenir l'aigua més pura possible en abstracte, sinó mantenir-la dins del rang que fixa el fabricant de cada equip. La sèrie continua amb conductivitat, resistivitat i pH (2/4), les resines (3/4) i materials, glicol, símptomes i seguretat (4/4).